SORD, A adj.

Qui no pot oir per causa de vici o obstrucció de l'oïda.

"Si l ome sort que hom desonra e blastoma no ha paraules vilanes ni ergulloses contra aquells qui l desonren e l blastomen, no es, Senyer, neguna maravella."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 5, cap. 89

"Recepta per a guarir una persona sorda empro que oya una campana o una trompa."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLXIX

"Qui les doctrina
pert diciplina,
en va te scola.
..............................
ab l om, de fets,
qui dorm, rahona;
al sort sermona."
Roig, Jaume Spill 7.957

"E si l poses sobre les orelles sordes e que no n o tolgues per tres dies, sapies que cobrara l oyr."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 57; MS. n. 216, f. liiij, c. Bib. Univ. València